Comentari a l’evangeli del diumenge


Premi l’enllaç de sota per anar a les  lectures de la missa del Diumenge.

Lectures de la Missa Dominical

 

 

 

Reflexions sobre l’evangeli d’avui :

 

Estem en la setmana central del nostre camí cristià. La litúrgia ens vol animar a donar-li un caire contemplatiu que ens prepari per una llarga meditació sobre l’amor que Déu ens té.

Hem sentit que Jesús, per amor, s’abaixà i es feu obedient fins a la creu. Així acollia la voluntat de Déu i se li oferia de forma lliure i conscient. Accepta el fracàs de la creu com expressió del rebuig de la humanitat al projecte del Regne, al Déu Pare misericordiós i acollidor, que espera que anem a ell confiant, estimant i servint, és a dir, imitant-lo a ell i compartint els seus mateixos sentiments.

Al relat de la Passió hem sentit com Jesús

- fa un sopar en què es compromet a estar present entre el seu poble en el pa i el vi, malgrat aquest rebuig.

- prega mentre pateix buscant acollir el voler de Déu, confia en ell (es queda sol, però acompanyat del Pare, en qui confia i a qui s’abandona: d’ell ho espera tot i per ell ho suporta tot en amor.)

- essent arrestat encara proposa el perdó i la no-violència

- mentre és processat experimenta el refús total del poble

- veu la burla respecte al seu reialme que es veu confirmada per Déu amb la seva mort en el tron de la creu.

Hem vist la injustícia i la seva justificació, la corrupció, la mentida, el manegar les masses per part dels poderosos, la insensibilitat davant el sofriment de l’altre, la violència… Tot allò de què es capaç l’home ho sentim a l’evangeli i ho seguim sentint per la tele, als diaris, en la nostra vida ordinària…

Són signes també del rebuig a Jesús i a l’evangeli, al Déu de l’amor i la justícia. I com allà el poble es resignà a formar part d’aquesta història; nosaltres tenim el mateix risc d’acomodar-nos al que passa d’injust al nostre entorn i deixar-ho passar sense fer res.

Jesús amb el seu testimoni, ens proposa que no perdem l’esperança, que confiem totalment en Déu, que no tinguem por a quedar despullats de tot, que mirem de ser el màxim de coherents amb el que creiem, i que ens arrisquem a ser crucificats amb Ell per deixar a Déu ser Déu i no pretendre fer-lo encaixar en les realitats mesquines del nostre món i el nostre viure.

En aquests temps en que no ens podem reunir per celebrar els sagraments imitem Maria, silenciosa al costat de la Creu del seu Fill. Sentim-nos propers d’aquells que estan patint especialment: els malalts i els seus cuidadors, el qui moren i les seves famílies que no els poden acompanyar, els qui pateixen enmig de la tasca diària de fer possible que els altres tinguem el que ens cal, els infants que ja estan cansants de la confinació però s’esforcen per fer feliços els de casa, els qui viuen sols a casa. Potser no podem fer més, però ens podem fer petits pels altres amb una trucada, amb una paraula d’estimació i encoratjament, desvetllant un somriure… En definitiva, sortint de nosaltres mateixos per posar la nostra vida a les seves mans ni que sigui una miqueta.

Setmana Santa ens convida a contemplar i aprofundir aquest amor, a viure’l en profunditat i a preparar-nos per anunciar-lo amb el ressuscitat. Demanem al Senyor un cor i un esperit sensibles per a fer-ho.