Comentari a l’evangeli del diumenge


Premi l’enllaç de sota per anar a les  lectures de la missa del Diumenge

 

 http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/diumenge-xv-durant-lany-cicle-c.html

 

Reflexions sobre l’homilia d’avui :

 

 

Diumenge 15 durant l’any – C (Lc 10,25-37)

 

Publicado el 08/ Jul/ 2019

NO PASSAR DE LLARG

 

 

«Sigueu compassius com el vostre Pare». Aquesta és l’herència que Jesús ha deixat a la humanitat.

Per comprendre la revolució que vol introduir en la història, hem de llegir amb atenció el seu relat del «bon samarità». En ell se’ns descriu l’actitud que hem de promoure, més enllà de les nostres creences i posicions ideològiques o religioses, per construir un món més humà.

A la vora d’un camí solitari jeu un ésser humà, robat, agredit, despullat de tot, mig mort, abandonat a la seva sort. En aquest ferit sense nom i sense pàtria resumeix Jesús la situació de tantes víctimes innocents maltractades injustament i abandonades a les cunetes de tants camins de la història.

A l’horitzó apareixen dos viatgers; primer un sacerdot, després un levita. Els dos pertanyen al món respectat de la religió oficial de Jerusalem. Els dos actuen de manera idèntica: «veié l’home i passà de llarg per l’altra banda». Els dos tanquen els seus ulls i el seu cor, aquell home no existeix per a ells, passen sense aturar-se. Aquesta és la crítica radical de Jesús a tota religió incapaç de generar en els seus membres un cor compassiu. Quin sentit té una religió tan poc humana?

Pel camí ve un tercer personatge. No és sacerdot ni levita. Ni tan sols pertany a la religió del Temple. No obstant això, en arribar, veu el ferit, es commou i s’acosta. Després, fa per aquell desconegut tot el que pot per rescatar-lo amb vida i restaurar la seva dignitat. Aquesta és la dinàmica que Jesús vol introduir en el món.

El primer és no tancar els ulls. Saber «mirar» de manera atenta i responsable a qui pateix. Aquesta mirada ens pot alliberar de l’egoisme i la indiferència que ens permeten viure amb la consciència tranquil·la i la il·lusió d’innocència enmig de tantes víctimes innocents. Alhora, «commoure’ns» i deixar que el seu sofriment ens faci mal també a nosaltres.

Però el que és decisiu és reaccionar i «acostar-se» al que pateix, no per preguntar-se si tinc o no cap obligació d’ajudar-lo, sinó per descobrir que és un ésser necessitat que ens necessita a prop. La nostra actuació concreta ens revelarà la nostra qualitat humana.

Tot això no és teoria. El samarità del relat no se sent obligat a complir un determinat codi religiós o moral. Senzillament, respon a la situació del ferit inventant tota mena de gestos pràctics orientats a alleujar el seu sofriment i a restaurar la seva vida i la seva dignitat. Jesús conclou amb aquestes paraules. «Vés, i tu fes igual».

 

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat