Assentat en un repeu del turó en el qual està edificada la vila d’Arbeca, s’aixeca el temple parroquial de St. Jaume el Major, rodejat de carrers estrets i silenciosos, de places porticades i de cases edificades amb pedres ennoblides pel pas dels anys.

La seva història comença l’any de la seva consagració. El 1686; però caldria fer una ullada a la seva prehistòria per tal de tenir-ne una idea més acurada.

En  part del lloc que ara ocupa aquest edifici, s’hi va construir, al segle XIV, l’església de Sta. Llúcia. Possiblement era d’estil gòtic, com ho eren generalment les esglésies d’aquella època per aquí a les nostres contrades. Aquest edifici fou severament castigat pels estralls de la Guerra dels Segadors (1640/1654) com també ho va ser tota la població, fins al punt que la gent va haver d’emigrar cap als pobles veïns per la destrucció de llurs habitatges.

En acabar la guerra es va projectar una església prou important i espaiosa per tal de poder exercir de temple parroquial, ja que fins aleshores el que feia aquesta missió era el que hi havia a dalt del Castell amb el títol de St. Jaume.
Convenia per tant, fer un temple de grans proporcions atenent a les possibilitats de creixement demogràfic que ja es notava amb la represa de la normalitat després de 30 anys de passada la guerra.

D’acord amb el projecte de l’arquitecte Jaume Millàs, de Barcelona, l’obra es va començar el 3 d’octubre de 1683. A la col·locació solemne de la primera pedra hi va assistir tota la població. El rector de la parròquia i gran impulsor de l’obra era Mossèn Joan Valls. El Batlle de la Vila era el Sr. Joan Pau i els jurats els Srs. Pere Albareda, Isidre Queralt i Joan Ballester.

Després de 3 anys de treball intens va tenir lloc la seva consagració, posant-lo al servei del culte l’any 1686. L’obra, però, es va anar completant en anys  successius.

S’enriquí amb obres artístiques procedents de l’església que hi havia dins del recinte del castell, de l’església de Sant Joan d’extramurs (destruïda al principi de la Guerra carlina) i de l’església de santa Llúcia.
Tota l’antiga riquesa artística del parament interior fou destruïda al principi de la Guerra Civil, l’any 1936.

L’ornamentació actual s’anà realitzant en el transcurs dels últims 50 anys. Dels 10 altars dedicats al culte, cinc d’ells foren sufragats per cinc famílies de la Vila i tota l’altra globalitat de l’obra interior amb les aportacions de tot el poble i amb la fervent i entusiasta gestió dels Rectors que han portat la Parròquia al llarg de tots aquests anys.

En el seu interior, avui, hi destaca el retaule de l’Altar Major que presideix una escultura de Sant Jaume, envoltada per quatre baixos-relleus que representen accions al·lusives a allò que la història i la tradició relaten de l’Apòstol. És obra de l’escultor Jaume Perelló, del mateix artista són els frescos pintats a la cúpula del presbiteri.
El campanar actual és una construcció de fa poc de més de cent anys, probablement bastit al voltant de l’antic cloquer de Santa Llúcia, del qual es va aprofitar l’escalinata interior de bellesa i proporcions considerables.

El temple, d’estil Neoclàssic, està construït en forma de creu llatina amb unes proporcions harmòniques i majestuoses: 40 metres de llargada; 42 metres d’amplària i 19 metres d’alçada. Cal destacar-ne la seva lluminositat i la sòbria elegància de les formes arquitectòniques.

L’any 1986, en complir-se el tercer centenari de la seva consagració, s’hi van realitzar algunes obres de remodelació, entre elles, i potser la més vistosa, fou l’escultura de pedra que presideix la façana principal al damunt del pòrtic. És una versió moderna de l’anterior i antiga imatge de la Mare de Déu del Patrocini, una pietosa invocació mariana estesa en els dominis de la Casa dels Cardona a partir del segle XV.

RECTOROLOGI
Mn. Pere Berga…1303
Mn. Bernat Berenguer de Jorba… 1314
Mn. Pere de Senahuja… 1347
Mn. Ramon Codina… 1357
Mn. Bernat Juan… 1418
Mn. Lluís de Jorba… 1452
Mn. Juan Salvador… 1512
Mn. Andreu Pocorull… 1522
Mn. Pedro de Aragó… 1544
Mn. Hieronim Castellar… 1573
Mn. Francesch Garcia… 1584
Mn. Matias Torner… 1588
Dr. Antoni Castellnou… 1605
Dr. Pau Albareda… 1606
Dr. Francesc Queralt… 1644
Dr. Gabriel Juncosa… 1652
Mn. Juan Valls… 23 de febrer de 1655
Dr. Mariano Pi i Oriol… 31 d’agost de 1701
Mn. Ignasi Suris… 8 de juliol de 1760
Dr. Manuel Places… 31 de març de 1800
Dr. Serapi Massó… 25 de juliol de 1803
Mn. Bernat Rebescall… 28 de setembre de 1824
Mn. Anton Oromi… febrer de 1854
Mn. Joan Català Batlle… juliol de 1859
Mn. Ambros Mallafre Ferraté… 23 maig de 1879
Mn. Anton Franquesa… 4 de juliol de 1918
Mn. Antoni Pedró Minguella… 30 de juliol de 1924
Mn. Antoni Escalé… setembre de 1939
Mn. Ramon Timoneda Marimon… 5 d’agost de 1944
Mn. Josep Aguiló Reynal… desembre de 1954
Mn. Miquel Perramon Martí… juliol de 1957
Mn. Antoni Brú Borràs… abril de 1965
Mn. Manel Borges Anguera… setembre de 2008